Inclou, com a mínim, dues entrevistes prenatals (generalment durant el tercer trimestre d’embaràs), l’acompanyament des de l’inici del treball de part fins a la culminació del naixement, i dues visites postpart, dins de la primera setmana. Durant el postpart, trobades a domicili, amb freqüència i durada d’acord amb les necessitats de cada cas, i durant uns 15 dies aproximadament. Aquesta proposta és flexible i sempre està subjecte a les característiques de cada mare i als acords entre ella i la seva doula.
No és possible tenir cap certesa sobre l’inici exacte i el desenvolupament d’un treball de part; per això, les doules solen tenir prevista aquesta situació, i habitualment es coordinen amb alguna companya perquè pugui substituir-la si fos necessari.
El sistema d’atenció al part en els hospitals de Catalunya no reconeix, avui dia, la figura i la tasca de la doula, malgrat que el seu coneixement es va estenent i depèn, en gran mesura, de cada equip mèdic concret el fet que sigui més o menys acceptada. Cada centre hospitalari es regeix pel seu propi protocol i es pot acollir a l’estricte compliment d’aquesta normativa.
El sistema d’atenció al part hospitalari sol admetre un únic acompanyant, que tria la mare, sense especificar el vincle entre tots dos.
La rigidesa o flexibilitat d’aquesta normativa depèn de cada centre, i n’hi ha alguns que es limiten a acceptar un únic acompanyant (llavors, la mare ha d’escollir), i d’altres que accepten la companyia de més d’una persona, mentre el procés es desenvolupi favorablement.
És important informar-se amb antelació respecte al protocol de cada hospital, per a poder preveure diverses possibilitats; no és en absolut recomanable afegir l’estrès d’aquest tipus de decisions en el darrer moment.
La funció de la doula no es limita al moment del part, sinó que és més completa, tan abans com després. En cas que no la deixin estar a la sala de parts, probablement es podrà esperar en una sala propera fins que el part acabi, de manera que, mentre la dona desitgi la seva presència, la doula s’absentarà exclusivament quan se li exigeixi, per tornar de seguida que sigui possible.
Recentment (2007) la Conselleria de Salut de la Generalitat ha aprovat un nou Protocol d’Atenció Natural al Part Normal, actualment en fase d’implantació, que pretén poder atendre parts fisiològics en els centres hospitalaris públics, quan les mares ho demanin. És d’esperar que, en tals casos, existeixin certes possibilitats de canvi també respecte als acomanyants.
En un part a casa, la dona és qui pren totes les decisions que afecten el desenvolupament del seu part, (excepte les estrictament mèdiques que hagi de prendre la llevadora en cas de dificultats).
L’acompanyament d’una doula, per tant, és decisió de la mare i la parella, i ells dos han de considerar-ho conjuntament amb la contractació de la llevadora que els atendrà.
En una Casa de Naixements, generalment la presència d’una doula és compresa i acceptada com a part del suport que la dona desitja, i en alguns casos està integrada en l’equip o existeix una col·laboració habitual.
La doula i la llevadora exerceixen funcions i rols diferenciats, amb característiques pròpies, que no es contraposen ni s’exclouen, sinó que es complementen, però en cap cas se substitueixen.
Fins no fa pas gaire, el part era un espai femení on la mare estava acompanyada per dues o tres dones que l’ajudaven, contenien i assitien quan era necessari. La dona més capacitada i experimentada era la llevadora i les altres (generalment familiars), complien el rol de doules, donant suport emocional, ocupant-se de tasques pràctiques i també col.laborant amb la llevadora quan feia falta.
Avui dia, la doula sol començar la seva feina d’acompanyament en el treball de part una mica abans que la llevadora comenci a avaluar l’estat del procés, o a practicar qualsevol intervenció, que en cap cas correspon a la doula.
Absolutament sí, la llevadora és necessària en tots els casos per al part en sí mateix i és la professional capacitada per a atendre’l.
Les competències d’una doula de Doulasbarcelona.org estan concretades en aquesta web (Què sí i què no). Bàsicament consisteixen en l’acompanyament emocional, amorós i continuat de la mare durant el seu treball de part i part, i durant el puerperi immediat, a casa seva. No és competència seva cap diagnòstic, controls mèdics de cap mena, (com realitzar tactes, escoltar els batecs, suministra medicació), ni maniobres físiques o intervencions, ni consells de tipus mèdic o sanitari, ni tan sols en el cas que sigui una professional capacitada per a fer-ho o informada sobre aquestes pràctiques.
Pot passar que la pròpia parella o l’entorn familiar més proper no acabi de comprendre el sentit d’aquest acompanyament, malgrat que solen ser recels inicials molt breus que són superats en poc temps, de seguida que s’aprecia com la presència de la doula pot facilitar les coses.
És important que les decisions referents al part i al postpart immediat siguin preses de comú acord per la parella, però la mare hauria de comptar amb el màxim respecte per les seves necessitats, que coneix millor que ningú.
La doula s’integra en una realitat tan íntima com el procés d’un part i en el fràgil equilibri familiar dels primers dies després del naixement del bebè; el seu acompanyament amorós i discret a la mare i als altres membres de la família sol aportar serenitat, contenció i confiança en tots ells.
Sí, perquè l’acompanyament d’una doula està relacionat amb el que la dona necessita i vol per al seu part, i no pas amb un tipus de part determinat o amb una ideologia referida a l’estil de maternitat o de criança.
Sí, perquè l’acompanyament d’una doula no es limita a una forma determinada de part, ni se cenyeix a una opció concreta, siguin quins siguin els motius que la sustentin, mèdics o personals. La doula acompanya tota dona que ho vulgui i ho necessiti, per tal que la seva vivència sigui la millor possible, per a ella i per al seu nadó.