2. Cal fomentar la capacitació de llevadores professionals. Aquesta professió s’haurà d’encarregar de l’atenció a l’embaràs i al part normals, així com del puerperi.
3. Cal donar a conèixer entre el públic atès pels hospitals, informació sobre les pràctiques dels centres en matèria de parts (protocols, dades d’assitència, percentatge de cesàries, etc).
4. No hi ha cap justificació, en cap regió geogràfica, perquè més d’un 10 o un 15% dels naixements siguin mitjançant cesària.
5. No hi ha proves científiques que es requereixi una cesària després d’una cesària anterior transversa del segment inferior. En general, cal afavorir els parts vaginals després de cesàries, arreu on es disposi d’un servei quirúrgic d’urgència.
6. No hi ha proves que la vigilància electrònica del fetus durant el treball de part normal tingui efectes positius en el resultat final del part.
7. No estan indicades les pràctiques de l’afaitat del pubis, ni els enemes prepart. Les embarassades no han de ser colocades en posició de litotomia (estirades panxa enlaire), durant el treball de part ni durant el part. Cal animar-les a moure’s durant el treball de part, i cada dona ha de decidir lliurement la posició que necessita adoptar durant el part.
8. No es justifica la pràctica rutinària de l’episiotomia (incisió per ampliar l’obertura vaginal).
9. No han de ser induïts (iniciats per mitjans artificials) els parts per conveniència. La inducció del part ha de limitar-se a determinades indicacions mèdiques; cap regió geogràfica ha de tenir un índex de treballs de part induïts major del 10%.
10. Cal evitar, durant el part, l’administració rutinària de fàrmacs analgèsics o anestèsics que no es requereixin específicament per a corregir o evitar una complicació en el part.
11. No es justifica científicament la ruptura artificial de membranes per rutina.
12. Sempre que l’estat de tots dos sigui satisfactori, el nadó ha de romandre amb la mare, sense restriccions de cap mena. Cap procediment d’observació o controls rutinaris del nounat justifiquen la separació de la mare.
13. Cal fomentar l’inici immediat de l’alletament, abans i tot que la mare surti de la sala de parts.
14. Cal identificar i fomentar les unitats d’atenció obstètrica que no acceptin cegament tota tecnologia i que respectin els aspectes emocionals, psicològics i socials del naixement. Els procediments que les han dut a adoptar aquestes actituds han de ser estudiats per a servir de model i referència i poder impulsar actituds similars en altres centres.
15. Els governs han de considerar l’elaboració de normatives que regulin l’ús de noves teconologies de part només després d’una avaluació adequada.